L'arqueòloga Meritxell Lladó ens parla dels jaciments de Sallent

Entrevistem a Meritxell Lladó, veïna de Sallent, amb motiu de l'interès que estan despertant les visites als jaciments de Sallent

Lladó és arqueòloga del poblat ibèric del Cogulló i del jaciment de Manivertes. Va estudiar història i es va especialitzar amb un Màster d’Arqueologia Clàssica, i actualment és la guia de les visites que s’organitzen al Cogulló.

Des de fa uns anys, s’han dut a terme excavacions al poblat ibèric del Cogulló i s’ha pogut obrir als visitants. Pots explicar-nos com s’han fet aquestes excavacions?

Les excavacions com a tal es van iniciar als anys seixanta, però a la dècada dels vuitanta va produir-se un canvi de normativa i es requeria una titulació específica. Fins aquell moment, aquest tipus d’excavacions s’havien dut a terme amb persones del poble, que eren grans erudits i coneixedors de la història local, però que no tenien la titulació específica que es demanava.

A principis dels vuitanta es van aturar i no es van reprendre fins al 2002. Jo vaig incorporar-me a l’equip d’excavacions quan estava acabant la carrera, el 2008, i hi participava com a voluntària. Un cop vaig acabar, em vaig incorporar de manera més estable i, per tant, hi soc des de fa relativament poc. Amb aquestes excavacions es volen connectar tres sectors aïllats i conèixer bé el perímetre i les característiques del sistema defensiu. Es van començar a excavar bona part dels recintes més perimetrals i actualment estem començant a excavar la part més interior del jaciment.

Gairebé és una obligació visitar el Cogulló. Forma part dels orígens del territori on ens trobem i és l'únic jaciment visitable de la comarca.

Des de Sallent Turisme hi organitzeu visites guiades. De què es tracten?

Les visites programades tenen una durada de 45 minuts a 1 hora. S’explica des de la història de les excavacions fins a la vida quotidiana de l’època ibèrica, posant com a exemple les restes que tenim al Cogulló. També es poden veure algunes reproduccions de peces. 

Actualment aquestes visites al Cogulló es fan el segon dissabte de cada mes i, el quart dissabte, es visita el poblat juntament amb el Castell. El segon dissabte es fa una visita només al Castell de Sallent.

A l’estiu s’incorporen els tallers d’arqueologia enfocats a nens i nenes, de caràcter familiar.

Per quins motius recomanaries visitar el poblat ibèric del Cogulló?

Primer de tot, si ets de Sallent, has de conèixer-ho. Gairebé és una obligació visitar-lo perquè forma part dels orígens del territori on ens trobem i és l’únic jaciment ibèric visitable de la comarca i de prou entitat per fer-se una idea del que hi ha.

Un cop allà, et permet conèixer la història, la vida de fa més de dos mil anys i fer-te una idea del passat de l’època ibèrica. Pujar al Cogulló té un altre atractiu: un cop ets a dalt, és un gran mirador de tot el territori. La vista avarca el Pla de Bages, el Montseny, el Pirineu, etc.

Quina rebuda han tingut aquestes visites per part del públic?

La veritat és que hem notat un canvi des de la pandèmia de la COVID-19. Quan es van començar a fer les visites, el 2018, va costar arrencar perquè hi havia poca difusió. Es feien només un cop al mes i la majoria de visitants eren de Sallent.

En canvi, des de fa un any ja hi ha una major part de visitants que no són de Sallent. El públic és de la comarca amb algunes excepcions, ja que també ha vingut gent de Barcelona, del Maresme o del Berguedà. Potser és que hi ha hagut un canvi de mentalitat i que la gent està més predisposada a conèixer allò que té més a prop.

Enguany es retornen a fer excavacions al jaciment de Manivertes, ens pots explicar en què consistiran?

A hores d’ara encara no tenim dates exactes, però està previst que a finals d’estiu reprenem les excavacions, que es van iniciar l’any passat, però no està obert al públic. Té força potencial perquè s’ha pogut destapar una estructura de murs que fan preveure que va haver-hi un assentament d’època ibèrica. Encara no podem saber quina era la naturalesa d’aquest assentament.

Per què vas decidir dedicar-te a l’arqueologia? Què és el que més t’apassiona de la teva feina?

Suposo que no hi ha un motiu concret, deu ser que en part és vocacional. Des de ben joveneta ho tenia clar, i sí que és veritat que des de petita, amb la meva família, visitàvem museus. Això et va despertant l’interès i sempre m’havia cridat l’atenció.

M’apassiona el fet que l’arqueologia et permet descobrir o veure per primera vegada objectes de la vida quotidiana de persones que van quedar enterrades i que mai més han vist la llum fins que les descobreixes. 

És potser la part més a flor de pell. En el fons el que volem és  conèixer millor el passat perquè, en part, és el que ens ajuda a explicar també com hem arribat fins aquí. Conèixer el passat i els nostres orígens és com un acte d’humilitat.