Entre finals de maig i principis de juny, Natural Canin amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sallent va organitzar les primeres Jornades d’Educació Canina. En només uns dies, les places es van exhaurir. Degut a l’èxit i novetat d’aquesta iniciativa, hem volgut entrevistar l’impulsor d’aquestes sessions.
La idea va sortir arrel de l’elaboració de la normativa de benestar animal municipal, juntament amb la iniciativa de l’alcalde i l’Ajuntament de Sallent. Vam adonar-nos que molts conflictes que tenim al nostre poble en relació amb les nostres mascotes eren generats per una manca de coneixement per part dels propietaris i propietàries de gossos i de les necessitats que aquests tenen.
Vam pensar que seria positiu oferir unes jornades d’educació canina gratuïtes per tal d’orientar sobre les necessitats bàsiques de les mascotes, informar de quines pautes han de seguir, quins problemes han de tenir en compte, etc.
En resum, oferir una sèrie d’aspectes que podem treballar per millorar la convivència entre els propietaris i les seves mascotes, gaudir dels passejos i resoldre altres coses que puguem trobar al municipi.
Sí, en part m’esperava aquesta acollida, de fet hi ha gent que s’ha quedat fora d’aquestes jornades. El que ha sigut una sorpresa és l’interès que ha mostrat gent d’altres poblacions, com ara de Navàs, Sant Vicenç de Castellet, Artés o Navarcles.
Cada vegada hi ha més gent que té gossos i no tothom sap les pautes mínimes que s’han de seguir. Sovint escollim el gos perquè ens agrada la raça, perquè és molt maco, o bé perquè està de moda. I no tenim en compte què volem i podem oferir pel que fa a les passejades, el temps de dedicació, etc. I això provoca que no tinguem el gos que necessitem.
Quan els gossos són petits, tots són molt macos, i tot i que ho destrossen tot, són fàcils de portar. A l’anar creixent, si no han tingut una bona educació, poden anar sorgint problemes de conducta, creant estrès a nosaltres i al gos.
En molts casos m’he trobat que la conducta conflictiva del gos ve generada per l’excés d’afecte que li han donat. A vegades tenim tendència a tractar-los com si fossin els nostres fills, generant-los inseguretats i altres conductes desadaptatives que afecten molt el seu comportament. I amb això no vull dir que no s’hagin de tractar amb afecte, però no hem d’oblidar que són gossos i que les seves necessitats són diferents a les nostres.
Quan adoptem, comprem o bé ens regalen un gos aniria bé que adquiríssim els coneixements necessaris per poder-lo educar i oferir-li una bona vida. I amb això vull dir que no generi malestar a la família, ni a ell mateix, ni al seu entorn. Però normalment no fem res, i tant sols demanem ajuda quan ens trobem que el gos ha generat alguna conducta agressiva.
És més fàcil educar el gos quan encara no ha adquirit mals hàbits que corregir algun comportament problemàtic. Tan sols necessitem entendre la ment del gos i les seves necessitats.
Que es posessin en mans d’un professional, que s’informessin una mica i tinguessin una primera entrevista per saber quines pautes i temes de treball se’ls pot marcar.
Un bon professional ha d’estar en constant formació i, com en qualsevol altre sector, evoluciona constantment. Cada any hi ha nous estudis, i si no et vas formant contínuament, no evoluciones. Personalment, m’estic formant perquè la meva experiència m’ha demostrat que coses que anys enrere es creia que funcionaven, ara no.
També els recomanaria que no intentin imitar els programes televisius típics d’ensinistradors de gossos, que amb uns minuts et solucionen el problema. Si fas servir les tècniques que aquests programes apliquen pot comportar un empitjorament del comportament del teu gos perquè el que mostren és una part petita del treball que fan: ho presenten com un show perquè la gent s’hi enganxi.
A les jornades teòriques els vaig mostrar una petita guia que han de tenir en compte amb el gos: com passejar-lo, quines necessitats té, què és el que no han d’utilitzar i què és el que sí.
Les persones que van assistir-hi van mostrar molt interès i van fer moltes preguntes. Tot i que a vegades ens pensem que tenim un truc concret per cada problema, que si els explico quatre pautes i les apliquen ja està, no és així.
Podem millorar molt el comportament del nostre gos amb petites pautes, però sempre hi ha d’haver un treball, tant en l’àmbit cognitiu com en el físic del nostre gos. El més important de tot és que la persona sàpiga què ha de fer i que s’impliqui en el treball, i això és el que intentem fer en aquestes sessions. Podem fer que aquest treball sigui molt agradable per a nosaltres i per a la nostra mascota i crear un vincle fort. I veurem que la millora constant és inevitable.
A les jornades pràctiques vam tenir 30 gossos. Vam treballar l’obediència i, sobretot, la propiocepció per millorar el moviment corporal dels gossos. Se’ls fa fer moviments que habitualment no fan i això provoca que millori la seva percepció corporal pel que fa a l’equilibri, l’estabilitat i la força. Als gossos que tenen por els va molt bé perquè aprenen a utilitzar diferents parts del cos que no estan habituats a utilitzar, agafant més consciència corporal, cosa que els dona més seguretat.
També està previst fer jornades d’olfacte per practicar diferents exercicis: és un aspecte molt essencial i important en els gossos. Els gossos principalment han de fer servir el nas, després l’oïda, posteriorment la vista i, per últim, el cos. I, en canvi, tots els gossos que tenen problemes de conducta utilitzen la vista. Això els genera més estrès perquè prèviament no han olorat i no saben què passa. Aleshores se’ls desperta l’instint de depredació, cosa que els provoca conflictes. Per aquest motiu és bo deixar que els gossos s’ensumin entre ells quan tenen un primer contacte.
També vam fer exercicis de joc, vam aprendre a passejar amb el gos i portar-lo amb la corretja més adient i vam fer exercicis de socialització amb gossos perquè poguessin caminar junts tot i ser perfils molt diferents. Finalment, vam muntar aparells d’agility perquè haguessin de superar obstacles i, així, agafar més seguretat.
També vam fer exercicis de joc per aprendre a jugar i crear un bon vincle. Ha de ser un joc controlat on els dos participin, no serveix tirar la pilota al gos moltes vegades sense que te la porti o no la vagi a buscar.