Menú
Sallent té la sort de tenir una protectora d’animals, formada per voluntaris i voluntàries, que s’encarrega d’acollir i donar una nova oportunitat a gossos i gats, siguin perduts, abandonats o maltractats. Parlem amb el responsable de Seproan perquè ens expliqui la realitat d’aquesta problemàtica.
Quan una persona troba un animal abandonat a la via pública o a qualsevol lloc, truca a la policia local del poble on pertany. En el cas de Sallent, si ens truca la policia local l’anem a buscar, o bé ens el porten directament al refugi. A vegades hi ha gent que ens truca directament a nosaltres, i els diem que ens el portin.
Tots els municipis han de tenir un conveni amb alguna protectora, amb algun refugi o amb alguna empresa privada i llavors ells els hi recullen.
Un cop ens entra l’animal, la primera cosa que fem és mirar si porta microxip. Si el porta, avisem al propietari, i si no el porta ho publiquem al nostre Facebook, Instagram i xarxes locals per intentar trobar-lo.
Si no es troba el propietari o propietària li posem el xip, el desparasitem, el vacunem i, passats 21 dies, el gos passa a ser de la protectora i ja el podem donar en adopció. El preparem esterilitzant-lo i fem tots els tràmits necessaris per buscar-li una família.
Actualment, tenim 22 gossos, però n’hem arribat a tenir el doble. El problema d’ara és que molts dels que tenim són creuats amb gossos considerats de raça perillosa GPP. Això comporta que sigui més difícil que s’adoptin, i molts d’ells no s’entenen amb altres gossos, per la qual cosa els hem de tenir en una gàbia individual.
Tot això comporta més feina per a nosaltres, ja que tant al matí com a la tarda venim a la protectora a netejar, a donar-los menjar i deixar-los sortir perquè no estiguin sempre tancats a la gàbia. I és clar, si hem de fer grups molt reduïts o d’un sol gos estem més estona que no pas si tenim deu gossos que els puguem deixar junts. A més, si són gossos que poden conviure amb altres tenim més capacitat per acollir-ne més.
Fins fa quinze dies, amb els gats ho teníem força bé, però aquesta setmana ja portem recollides tres camades i hem de buscar famílies. De gats adults n’hi ha uns 20 aproximadament.
Vam començar l’any que estàvem molt bé: tant de gossos com de gats teníem gàbies buides, i de gats pràcticament no en teníem, potser només 7 o 8. Malauradament amb qüestió d’un mes hem començat a recollir gats adults i ara és l’època de les camades.
Els abandonaments normalment es produeixen durant tot l’any. Sí que és cert que cap a l’estiu costa que s’adopti. Diria que fins a mitjans d’agost les adopcions estan una mica parades, i un cop la gent ja ha tornat de vacances, hi ha més adopcions. Ara, després d’haver passat l’època de la COVID-19 i haver estat tancats i no poder marxar, la gent té més ganes de sortir de vacances i això dificulta les adopcions.
Els gossos de mida mitjana i petita surten ràpidament, i ara ens trobem que no tenim gossos de mida petita. Els que tenim de mida mitjana són gossos que havien estat en males condicions i, de moment, no són adoptables perquè et poden mossegar.
Pel que fa a l’adopció de gats, no aconseguim tantes famílies que adoptin tenint el compte el nombre de gats que hi ha. Tot i que aquí a Sallent està força controlat perquè hem esterilitzat moltes colònies de gats, encara ens arriben camades d’alguna gata que ha quedat o d’algú que li ha criat la gata i ha deixat la camada en alguna de les colònies controlades.
Nosaltres no sacrifiquem cap animal, a no ser que estigui malalt i el veterinari o veterinària ens digui que està patint. Però un gos que no s’arriba a adoptar es queda a viure aquí els anys que faci falta: en tenim un que porta uns 8 o 9 anys vivint aquí, i actualment té 12 anys. És un gos que s’ha donat en adopció, ha mossegat, és una mica especial de caràcter i aquí es queda.
No som una protectora que tinguem acumulació d’animals des de fa anys, sinó que anem col·locant-los.
En el cas dels gossos de races perilloses també els donem més facilitats, les persones que n’adopten s’han de treure l’assegurança del gos i mirem les condicions que volem que visqui el gos, els donem a cost zero perquè tinguin una sortida més fàcil.
Els petits normalment no tenim temps ni de publicar que estan en adopció: amb una mitjana de menys d’un mes ja els tenim adoptats, i els mitjans també.
Per ser una protectora com la nostra, estem contents de les adopcions perquè ens surten bastant de pressa. Ens agrada donar-los a punt i gairebé no tenim temps ni de preparar-los, és a dir, de vacunar-los i esterilitzar-los. Normalment amb un mes ja els solem trobar casa.
Els de raça perillosa ja és diferent: n’hi ha que s’hi han estat un any o any i mig fins que s’acaben col·locant, però costa més. Abans en teníem dos de raça perillosa, i ara en tenim quatre. Els que són creuats també costa més de trobar-los una família.
De gossos de raça perillosa crec que cada vegada n’hi ha més, i també són els que costen més d’adoptar segons la nostra experiència i la d’altres refugis. Moltes vegades la gent es tira enrere perquè s’han de treure una llicència, portar-los amb morrió i lligats sempre. Es desdiuen més sovint: prefereixen adoptar un gos que no porti tants problemes. I realment són gossos molt bons i afectuosos, però s’ha de tenir en compte l’assegurança i anar amb més precaució que amb algun altre tipus de gos.
Quan ens hem posat en contacte amb les persones que abandonen sempre ens donen alguna excusa: o bé que es canvien de pis, que han tingut un nen, que treballen moltes hores... Quan es tracta d’animals joves que han crescut ja veus que els propietaris se n’han cansat i busquen qualsevol excusa.
A aquesta gent, si els dius que no hi ha lloc al refugi, no ho entenen: et diuen que és la teva obligació agafar al gos, quan el cert és que tots nosaltres som voluntaris i no cobrem ni un duro per la feina que fem. Ho fem perquè estimem els animals i per evitar que vagin a parar en males mans.
A aquestes persones els aconsellem que busquin una altra solució per a l’animal, que si és un animal que trenca moltes coses que busquin un etòleg, però t’adones que no volen aquesta solució. En aquests casos el que fem és agafar-lo, si podem, o bé publicar-ho a les nostres xarxes per trobar-li alguna família. La gent que abandona penso que no són persones ni són res.
Les persones que venen a adoptar els mirem el perfil, que el vulguin tenir bé i que per elles el gos sigui un membre més de la família. No volem que el tinguin en algun hort, en algun tancat o algun altre lloc que es senti sol.
Per sort, ve gent molt maca a adoptar. Si és gent que ja ha tingut algun gos, ja veus que saben de què va. Si és gent que no n’ha tingut mai, mirem d’informar-los dels pros i contres de tenir un animal: quan vas de vacances has de mirar algun lloc on deixar-lo o bé emportar-te’l i, per altra banda, fan molta companyia, t’obliguen a sortir a passejar, etc. A més, són molt més agraïts els gossos abandonats que els comprats, i encara més els gossos adults que no pas un cadell.
Amb els gats passa el mateix. Moltes persones que no coneixen els gats tenen un concepte completament diferent de la realitat: creuen que no són afectuosos, que van a la seva. En canvi, quan els coneixen canvien de pensament, i intentem que si en venen a adoptar un de petit, se’n quedin dos. Després ens ho agraeixen perquè juguen entre ells, interactuen molt millor i es fan companyia.
Per sort ha canviat molt. Fa molts anys, quan vam començar, a la gent li demanaves uns diners per a l’adopció de l’esterilització i ho veien estrany. Ara, afortunadament, la gent està canviant i està esterilitzant molt més.
