El 28 de juny reivindiquem i visibilitzem el col·lectiu LGBTI+

El 28 de juny és el Dia de l'Alliberament LGBTI+ o Dia de l’Orgull LGBTI+, el principal dia de reivindicació i visibilització del col·lectiu LGBTI+ amb actes, manifestacions i desfilades arreu del món.

> Declaració institucional 28J

L'Ajuntament de Sallent, com cada any, se suma a les reivindicacions i farà onejar una bandera LGBTI+ al balcó del consistori.

A més, us compartim aquest material de la campanya del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya L'orgull més gran, una campanya que reivindica el dret de les persones a ser com vulguin ser i a poder viure la seva identitat amb plenitud en totes les etapes de la vida, sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències.

• Reivindiquem el dret de la infància a expressar la seva identitat de gènere sense que vingui cap autobús a negar-ne l’existència.
• El dret d’adolescents i joves a no patir assetjament als centres educatius o en els espais de lleure.
• El dret a formar una família amb una persona del mateix sexe i que no et preguntin pel «pare» i la «mare».
• El dret de les persones grans a no haver de tornar a l’armari quan han de viure en una residència.

Perquè l’orgull més gran és l’orgull que ens fa créixer.

Orígens del 28J

A Catalunya la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+ va tenir lloc el 26 de juny del 1977. Va ser organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya i s’hi van sumar diverses organitzacions feministes, veïnals, sindicats i partits polítics. La manifestació va ser dissolta per la policia. En aquell moment les pràctiques homosexuals i el transvestisme estaven perseguits legalment.

Té els seus orígens en l’anomenada rebel·lió de Stonewall, que va començar el mateix dia de l’any 1969 a Nova York i que es considera l’inici del moviment per l’alliberament LGBTI+. Els fets que es commemoren són una sèrie de revoltes contra la policia que van començar amb una batuda policial al bar Stonewall. Com que el fet LGBTI+ estava penat legalment, aquest tipus d’actuacions policials eren freqüents.

En l’inici dels enfrontaments van destacar algunes figures de l’escena drag afroamericana com Marsha P. Johnson i Stormé DeLarverié (el terme drag incloïa aleshores tant el transvestisme com les identitats que avui coneixem com a transgènere). La primera era una drag-queen i treballadora sexual i el segon, un drag-king.

Als disturbis hi van participar les persones LGTBI+ i persones del barri Greenwich Village, principalment persones racialitzades i de classe treballadora, que estaven cansades dels abusos policials.

La policia va ser incapaç de contenir els aldarulls durant les tres nits consecutives que van durar i posteriorment es va organitzar una manifestació i una gran quantitat de persones LGTBI+ s’hi van sumar mostrant-se, públicament, orgulloses de ser elles mateixes i sense vergonya tot i la persecució legal i l’estigma social.

L’any següent, en commemoració d’aquests fets, va tenir lloc la primera manifestació per l’alliberament LGTBI+, que s’ha anat repetint cada any a moltes ciutats arreu del món. Es considera que aquests fets són la primera vegada que el col·lectiu LGTBI+ va deixar de resignar-se a la persecució i va decidir rebel·lar-se per defensar els seus drets.