Fàbrica Vella, amb la col·laboració del Teatre Lliure de Barcelona, han posat a prova un espai de debat innovador, l’anomenada Long Table, per parlar sobre el binomi entre cultura i salut.
The Long Table és un format d’origen nord-americà que combina teatralitat i models de participació comunitària: tothom que hi assisteix pot seure a la taula d’interlocució per donar la seva opinió sobre el tema que s’està parlant. S’inicia amb la presentació per part d’un moderador o moderadora, que dicta les normes de conversa i planteja la temàtica que s’abordarà. Seguidament, el debat comença amb la intervenció d’alguns convidats i convidades, que estan asseguts a la taula i fan les primeres reflexions. A partir d’aquí, i com si es tractés del “joc de les cadires”, les persones que intervenen poden intercanviar el seu lloc pel de les persones que estan a la taula, i a la inversa.
Ruth Matamala i Quim Moya, precursors d’aquesta iniciativa, han explicat que han apostat per aquest format amb l’objectiu de compartir una estona i han fet saber el seu compromís en recollir les reflexions conjuntes. A més, han escollit dos convidats vinculats a mons molt diferents, però alhora entrellaçats, com són el psicòleg Aleix Hildebrandt, referent de Benestar Emocional i Comunitari de l’Institut Català de la Salut, i Ferran Orobitg, artista de la companyia Fadunito. El públic estava format per programadors, artistes, tècnics i regidors i regidores sobre cultura, salut o educació, entre altres.
Des del principi, totes les persones assistents s’han mostrat molt predisposades a debatre i, al llarg de dues hores, han sortit diversitat d’idees, opinions i receptes per entendre com el consum de cultura pot tenir un impacte positiu en la salut de les persones, especialment en la salut mental.
A l’inici de la sessió, Aleix Hildebrandt ha explicat el concepte de preinscripció social, eix vertebrador de la sessió. Es parla de prescripció social quan persona té un malestar emocional i, en lloc de fer-li una prescripció mèdica, se li pot prescriure una activitat social. A partir d’aquí, el psicòleg ha llançat una pregunta oberta per reflexionar sobre si, en el nostre cercle més proper, coneixem persones que han tingut patiment emocional en els darrers anys. També ha demanat si, durant aquest període, els hauria ajudat fer alguna activitat social. La resposta ha estat afirmativa en tots dos casos.
L’artista Ferran Orobitg ha posat un exemple sobre un metge que va receptar al seu pacient anar al museu en lloc de prendre medicaments. Exemplifica la defensa de la cultura com a prescripció social, ja que s’ha demostrat científicament que l’aïllament, la falta d’interacció social o la no pertinença a una comunitat són factors que poden alterar el nostre benestar emocional.
Una de les reflexions del debat, i donada la presència de càrrecs polítics de diferents ajuntaments del Bages, com Artés, Santa Maria d’Oló o Gironella, ha estat sobre el rol que tenen els consistoris a l’hora de vetllar per la salut mental a partir dels recursos i serveis municipals.
Els regidors i regidores han coincidit en la necessitat de treballar de manera transversal entre els diferents departaments, i també entre ajuntaments, per tal de crear una xarxa que faciliti l’intercanvi d’espais on oferir cultura i posar en comú propostes artístiques diverses. També han coincidit que cal implicar totes les entitats per tal de buscar solucions conjuntament i perquè és un tema de “salut comunitària”, segons Hildebrandt.
En paraules del regidor de Cultura de Gironella, Lluís Vall, cal animar al col·lectiu a “viure la malaltia com una oportunitat per anar al teatre, i no com una renúncia, que és com ho pot viure una persona que està malalta”. El mateix regidor ha posat un exemple de com, des de Gironella, i gràcies al Pla Local de Joventut, van poder incidir sobre una problemàtica concreta de la població juvenil pel que fa als seus hàbits alimentaris. Saber la realitat del jovent permet canviar coses, i el que cal és decidir on es posa el focus i quins actes culturals i educatius es duen a terme.
En el cas de l’Ajuntament d’Artés, la regidora Eli Carracedo ha destacat l’impacte que ha tingut la pandèmia sanitària derivada de la COVID-19 en tots els àmbits i, per tant, també en la cultura. Des del consistori van apostar per no aturar les activitats culturals i focalitzar-se sobretot en el col·lectiu jove, greument afectat. A més, Carracedo ha volgut reflexionar sobre la necessitat que s’eduqui els nens i nenes en la cultura des de ben petits, ja que “quan arribem a secundària anem tard; cal incidir en l’educació primària”.
Des del CAP Sallent s’està duent a terme una prova pilot per crear un sistema de derivació que sigui efectiu. Es tracta de detectar casos de persones amb problemes de salut mental per tal d’aconsellar-los tractaments que no passin per la prescripció mèdica, sinó social. Es va explicar que, en el cas del CAP de Sallent, s'ha escollit el Casal de la Gent Gran per fer activitats i veure quins pacients s'hi poden derivar perquè allà generin salut. Podria ser el cas d’una persona que està sola, ja que si es detecta a temps aquesta situació, serà difícil que la persona pugui desenvolupar algun tipus de malaltia.
Els i les participants han coincidit que el repte més gran és poder arribar a totes les persones, independentment del seu estatus social i de si es poden pagar o no les entrades per anar a un teatre. S’ha posat sobre la taula la complicada situació econòmica i social actual, que no només s’ha agreujat a causa de la COVID-19, sinó també per l’augment de la inflació en els aliments i serveis bàsics de la població.
Aquest factor econòmic, és a dir, la menor capacitat adquisitiva de les famílies, pot ser un dels possibles motius pels quals no es va al teatre tan assíduament com anys enrere. No obstant això, també s’ha apuntat que “si algú té interès en alguna cosa, fa el que sigui i treu els diners d’on sigui per anar-hi”, segons la professora Àngels Serentill. La responsable de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sallent, ha afegit la convicció que “cal arribar a tothom: no només hem d’omplir els teatres amb aquells que poden pagar-lo, sinó també amb els que no poden”.
Seguint aquesta línia, Ruth Matamala ha explicat que cal desdibuixar que el teatre és “només per uns pocs” i que totes les persones que treballen en diferents entitats i col·lectius “hem de fer veure a les persones que és positiu i necessari que consumeixin cultura”.
Una idea amb la qual la majoria d’interventors ha coincidit és amb la realitat social que hi ha després de la pandèmia i davant un futur incert. Durant el seu temps d’oci, la gent té ganes d’evadir-se de la realitat i despreocupar-se, per la qual cosa prioritza “activitats que la facin riure, distreure’s, i no pensar massa”, segons Serentill.
També s’ha parlat de l’ús dels dispositius mòbils, que està afectant la capacitat d’atenció de les persones, especialment en els i les joves, que els utilitzen més freqüentment. El psicòleg Aleix Hildebrandt ha assegurat que “la nostra generació té menys capacitat per presentar atenció que les generacions anteriors” i, en conseqüència, dificulta l’atenció que es dedica als productes culturals.
Després de diverses reflexions i posar en comú pràctiques que ja s’estan duent a terme, s’han citat algunes propostes que poden ajudar a promoure el consum cultural. Una de les tesis que s’ha defensat és la perseverança en l’oferta d’activitats culturals i en la insistència d’apropar-se a públics que habitualment no consumeixen cultura.
En paraules d’una treballadora del CAP Sallent, “cal crear una llavor permanent i constant, encara que calgui picar pedra”. És a dir, per molt que hi hagi una part de la població que no vagi al teatre, cal continuar insistint i buscant les fórmules perquè ho faci: “els que de grans van al teatre és perquè de petits també hi anaven”.
La regidora de Santa Maria d’Oló ha afegit que pot haver-hi un període en la vida què es deixi de tenir interès a consumir cultura perquè es prioritzen altres activitats d’oci, com pot ser el cas dels joves. Però “s’ha de continuar oferint cultura perquè tornaran, i quan vulguin tornar han de poder tenir els recursos”.
Ferran Orobitg creu que és la cultura que s’ha d’apropar a les persones, i si cal que el teatre surti al carrer, s’ha de buscar la manera. Es poden trobar nous espais on oferir cultura i crear noves interconnexions, com és el cas de l’Ajuntament de Vic, que va fer una col·laboració amb l’Hospital de Vic per aprofitar l’espai i oferir-hi cultura.
També s’ha coincidit en la necessitat d’estudiar i escoltar els gustos i preferències de les persones per adaptar-s’hi en la mesura del possible: cal preguntar a la gent abans d’oferir-li una cosa. Per exemple, tal com ha explicat la regidora d’Artés, si el gènere musical que el jovent prefereix és el reggeaton, cal buscar la manera de poder-lo oferir encara que es prefereixi un altre estil de música, ja que és d’aquesta manera com es tindran consumidors i consumidores.
D’altra banda, la cultura també es pot entendre com l’oportunitat de formar part d’una comunitat. D’aquesta manera, s’obté un benefici emocional en tant que s’incentiva la socialització i s’activa el sentiment de pertinença. Segons ha explicat el psicòleg Hildebrandt, “les relacions socials que tens determina en bona part la teva salut emocional”.
Finalment, Joan Morros, activista cultural i catedràtic en animació sociocultural, ha explicat alguns programes que duen a terme des d’El Galliner de Manresa per tal d’apropar la cultura al públic manresà i de la comarca bagenca. Des de la participació de joves col·laboradors en l’organització dels espectacles, passant per l’adaptació pel que fa als horaris i a les tarifes per a gent gran, fins al treball conjunt amb entitats amb persones amb discapacitats.
Quim Moya ha conclòs la sessió recollint les principals idees i donant el seu punt de vista com a creador artístic. Creu que l’essència perquè la gent consumeixi cultura és que aquesta “tiri més cap a l’emoció de l’espectacle i no derivi tant en un concepte intel·lectual”, perquè la gent sovint té por de provar les coses i, “si ens bloquegem, perdem la capacitat d’expressió”. Segons ell, “l’art porta de manera implícita les emocions” i és “una eina per transformar i transformar-nos”, per la qual cosa cal convèncer la gent a partir de la pròpia experimentació de l’art.